La Crisi dels 30

Origens:

Estats Units, va sofrir un desequilibri en el sector agrari, el qual havia viscut amb quasi 60 anys amb una mateixa tecnologia, la qual s’havia quedat antiga. I el mateix passa amb la tecnologia industrial. Això causa:

* Acumulació d’estocs.

* Caiguda de preus.

* Escassetat en l’augment dels salaris reals.

* Sectors afectats: pimes de blat de moro, plantacions de cotó, industries de bens i consum duradors.  

Al 1920, el cicle tecnològic va arribar al sostre de maduració però amb la guerra va augmentar les oportunitats, ja que l’ inici de la Guerra Europea, va augmentar el mercat. Per tant va haver un augment en les inversions de maquinaria del camp, i per fer-ho els camperols van demanar préstecs per tal d’adquirir més terres i maquinaria, i els bancs concedien crèdits sense avals.

Amb l’augment de les vendes, augmenta la financiació i per tant la inversió, però amb la final de la I guerra mundial es va estendre el proteccionisme en els mercats europeus i Estats Units va sofrir un problema d’estocs agraris i per tant els preus baixaren i aquesta tendència baixa van afectar als beneficis.

El proteccionisme va portar un problema de vendes i això per un problema de devolució dels préstecs, augmenta la morositat i els embargs.  Aquests problemes es van agreujar i es van fer notoris a causa de la forta explotació de la terra, a Ocklahoma es va produir una època de sequera, en la temporada de turmentes de sorra, això causà que els beneficis caiguessin en picat.

Els problemes de la industria també va ser a causa de la maduració de la tecnologia, i va passar el mateix que a l’agricultura. A tot arreu el comerç exterior va ser molt difícil i empitjora en aquells països que produeixen matèries primes. La caiguda de preus va contraure als beneficis per tant les empreses no augmentaven els salaris reals i frenaven el consum.

Una de les causes més importants va ser el ràpid creixement de la inversió borsatil. Als anys 20  va augmentar el nombre de inversors sense estudis per assessorar a camperols i mestresses de casa que entraven a la borsa, aquest els portaven cap a un broker més o menys qualificat permetia l’entrada ala borsa i es quedava amb una comissió. El problema entre conèixer les pèrdues i guanys en la cotització i els beneficis; hi havia una falta de regulació. El crack del 29 va ser causat per l’especulació borsatil. Aquest problema en Estats Units es trasllada cap a l’exterior , ja que aquest era la bombolla d’oxigen d’Europa i la seva recuperació.

Els bancs americans van reclamar els deutes als morosos- Gran Bretanya, França-> Alemanya i Àustria, i als brokers que demanaren préstecs per obtenir els títols borsatils

 

Dijous, Octubre del 29.

*Els preus cauen en picat.

*Augmenta l’atur- Tancament d’empreses.

*Tancament de bancs.

* Sobreproducció

* Endeutament financer.

*  Financera.

*  Comercial: el comerç exterior va quedar afectat, Europa que va estar 4 anys en guerra no va poder treballar en R+D, i els préstecs que EEUU els deixaren, els van utilitzar per adquirir tecnologia americana. Centre i Sud Amèrica, van quedar afectats ja que els principals països exportadors van deixar de comprar, ja que la caiguda de preus va fer que caiguessin les vendes a EUA, i la implantació del Proteccionisme.  

 

Politiques de lluita contra la Crisi.

*Tradicional: política aranzelària i devaluació monetària (UK i EUA)=> contreia el consum, forçant l’elevació dels preus( reducció OM, i congelació de salaris), més la contracció de la despesa publica.

*Monetaristes: Europa Continental, França, Alemanya-> Afecta als més dèbils que depenen de les institucions de caritat i crea atur.

* Keynesians: estimula el consum de l’estat.      

La Gran Guerra

Escenari preliminar

A finals del s. XIX, va deixar de ser l’única potencia mundial, apareix Alemanya la qual olia fer un lloc en Europa, però s’esdevé com enemic de França --> Guerra Franco-Prussiana, on surt perdedora França i es queda amb rancor. Aquesta va ser una de les primeres rivalitats en Europa.

En 1873 es van desencadenant un sistema d’aliances en blocs, en aquell any s’alien Alemanya, Àustria i Rússia. En 1979: Alemanya i Àustria, doble aliança. En 1882 s’alien Alemanya, Àustria i Itàlia. Conveni militar entre França i Rússia, en 1892. Al 1902: aliança de França i Regne Unit, i al 1907 aquest dos amb Rússia.      

L’esclat de la Guerra va ser causada per l’assassinat del hereu del imperi Austro-hungar, Francisco Fernando en 1908. Al 1914 l’imperi donà un ultimàtum a Sèrbia per entregar al culpable i amb una sèrie de condicions, però aquesta no accepta i es declarà la guerra.

Desenvolupament de la Guerra

Els contendents que eren Rússia, França i Alemanya. La duració de la guerra estava prevista de que fos rapida però la realitat va ser que s’allargués fins a quatre anys; això va ser a causa del desenvolupament de la tecnologia, i també del cinema, fotografia, ... en les quals es difondrien les conseqüències de la guerra amb el qual es l’enfonsament de la guerra, ja que també va haver una gran quantitat d’ allistats que eren joves i sense formació, amb el que es va perdre una generació. Amb la tecnologia es desenvoluparen cotxes de combat, gasos lacrimògens i l’aviació armada.   

Amb la guerra també esclata sentiment patriòtic- Nacionalisme- que s’alimentaran el bolxevic a Rússia on causa la rebel·lió i la crisi del 17.

Mentrestant Alemanya es va en contra d’Anglaterra, el qual tenia una gran flota de vaixells encara sense tecnologia per enfrontar-se als submarins, els quals atacaven a qualsevol vaixells que passava i en un atac que va anar contra vaixells americans que portaven ajuda als països aïllats.        

La Pau

Estats Units es composa com una potencia mundial, i intervé com a mediador en la pau d’Europa. Amb els 14 punts de Wilson, on s’assenten les bases de la pau.

 * Totes les nacionalitats amb llengua i cultura podran ser estats amb dependència econòmica.

 * Necessitat de sortir de la Guerra amb convenis per resoldre problemes mitjançant el diàleg.

 També vol que el món sigui lliberal, ja que havia abans de la guerra es va assentar el proteccionisme.

L’armistici en 1918 i la conferencia de París en 1919, on França va establir les bases per la pau, on es va reflectir el rancor que encara es guardava de la guerra franco-prussiana i es va “venjar” --> se’l va treure totes les colònies es van repartir entre els països guanyadors, retornar els territoris que havien guanyat en la guerra franco-prussiana i pagar la reconstrucció.

Conseqüències. 

1. Demogràfiques: van morí aproximadament 9 milions i altes 9 ferits; van ser joves de 17 a 34. Rússia va ser el país que va perdre més vides humanes en l’època de preguera per la malnutrició i el fred, els més afectats foren camperols i una minoria dels militars.

La va tenir un efecte psicològic ja que les ciutats i pobles van ser objectius d’atac.

2. Estoc de capital: va haver danys físics, vendes d’actius estrangers, fre de la inversió i falta de manteniment. França, els seus petits pobles van ser atacats al igual que en Bèlgica (punt estratègic de França i Anglaterra) tant en la primera com en la segona guerra mundial. Mentrestant, Alemanya va perdre més en les colònies que dins el país.

Anglaterra solament va perdre part de la seva flota naval aproximadament més d’un terç, ja que no hi havia radars per detectar els submarins i evitar els bombardejos.

3. Desequilibris Financers: la despesa ja era bastant gran abans de la guerra però al inici d’aquesta van augmentar. El patró or portar un augment de desequilibris financers, ja que hi havia més fluxos de circulació de moneda.

Els bancs van fer préstecs als estats fins que es col·lapse a causa de l’emissió de moneda fins a un dèficit. El 10 % de ‘or es va perdre i no es va recuperar.

La inestabilitat a causa de paritats variables , va dependre de la competitivitat. I Anglaterra no va poder assegurar el control i va portar la inflació.

4. Producció Industrial: els països que lideren la crisi de la industria van treure recursos d’unes industries cap a les industries bèl·liques. El augment de les industries d’equipament va fer que decreixi la industria alimentaria, i al acabament de la guerra, van haver de restructurar-se decreixent la I. Equipament i l’augment de les I. Alimentaries.

Mentre els països neutrals van tenir un excés d’aliments i un estancament de la industria d’equipaments.

5. Problemes Estructurals: dèficit del sistema financer econòmic i connexions comercials, i les colònies canvien de país dominant.

6. Problemes Socials: la guerra provoca un esperit de dominació de les idees de Darwin- els fort sobreviuen; blancs dominants = ideologies socialistes i comunistes.

Les dones entren en el mercat laboral i reclamen i augmenta la pressió dels moviments feministes- dret de vot. Als països balcànics hi ha un desig de major igualtat. 

7. Problemes territorials: afecta a tot el planeta. En aquesta època comença el conflicte Israel- Palestina. Destrucció del Imperi Otomans mitjançant els convenis de pau que va actuar de mediador Anglaterra- van nàixer per acords entre Gran Bretanya i les classes dominats dels nous països ( Israel, Jordània,Síria, ...). A Africà s’imposa el domini francès, en les antigues colònies d’Alemanya.                 

Patró Or

El patró or va ser un sistema monetari internacional que va sorgir en Anglaterra durant S. XIX, en el qual es fixava un valor a una divisa en terminis d’or. Va ser molt important l’ implantació d’un sistema de pagaments comú, ja que va afavorir a un creixement del PIB i al comerç internacional.

Els objectius que es buscava era l’estabilitat de canvis en els mercats de divises, i mantenir l’estabilitat de preus interiors(inflació); tots dos es fonamentaven la globalització econòmica.

Va establir els canvis en el mercat de divises, amb una estabilitat de preus i l’espera d’un ajust automàtic en cas d’equilibri de la balança comercial i de pagaments mitjançant el tipus d’interès.

Ajust Automatic.

*David Hume (1711-1776)- Treastise on money; va suposar que un sistema monetari internacional basat en el patró or i que s’equilibraria automàticament, obtenint així un equilibri de les balança comercials amb la fita del moviment internacional d l’or.

Aquest ajust automàtic, necessitaria l’ajuda del Banc Central i els bancs comercials amb les tipus d’interès; però aquest regim monetari sacrificava l’equilibri econòmic interior(ocupació i inversió) per un equilibri exterior.

 

Aquest patró or va entrar en crisi amb l’ inici de la primer Guerra Mundial, l’equilibri que es pronosticava no es va donar, ja que depenen de la balança de pagaments tenia superàvit o dèficit, els nivells de preus internacionals van ser sincronitzats entre sí i depenia del banc d’Anglaterra, amb l’augment del dret del vot i amb una pressió cap a politiques més social i es tenia una menys prioritat per l’equilibri exterior. 

Comentari:

El patró or i la seva implantació va significar que el domini en el mercat del comerç britanic, ja que aquest va ser el pioner d'aquest patró. Els objectius i finalitats ón volia arribar van ser molts altes, i crec que encomptes d'assolir-les el que va fer fou donar més poder sobre el comerç a Anglaterra.

Models Teòrics de l'Economia.

Precedent:

Al s.XVI- XVIII, van aparèixer les escoles, les quals van ser reconegudes en molts països moderns.

• Arbitristes.

Apareixen en la Corona de Castellà, l’imperi més ric, poderós i sobretot gran.

Mentalitat Feudal: el país més ric era aquell que tenia més població dins el seu territori, per tant el poder de la monarquia havia de basar-se en la conquesta d’altres territoris per mantenir el domini. (No importa la situació de la població, solament importa que aquesta hi hagi.)

L’objectiu d’aquesta escola es solucionar els problemes econòmics i demogràfics que afectaven directament a la monarquia.

• Fisiòcrates. (fisio- terra; cratos- poder)

Neix en 1757, amb François Quesnay i Mirabeau.

La base essencial és la terra, per tant l’agricultura, i s’havia de fer una política econòmica que afavoreixi a les famílies.

S’implanta en aquells països poc imperialistes, amb menys exercit i terra abundant i fèrtil; com França.

-         El més important es defensar la terra.

-         Incentivava el individualisme per tal de que l’agricultura creixi.

La base dels fisiòcrates anaven cap a el mercantilisme i liberalisme, però aquesta donava més importància al individu.  

• Mercantilisme.

Apareix al s. XVI-XVII, i la seva època d’or és al s.XIX.

El Comerç és la base de la riquesa.

Però, amb aquesta nova base, es creen el proteccionisme, per impulsar el comerç interior. Això comporta l’augment de la massa monetària però això comportava la devaluació de la moneda (Llei de Gresham). Al haver proteccionisme, aranzels hi ha un augment de la inversió publica.

                                     

Escola Clàssica:

S. XVIII-XIX.

Sorgeixen zones en el centre on es desenvolupa el coneixement; on convivien tecnics i pensadors, el qual fa que sorgeixi noves idees.

> Optimistes- Adam Smith

Sorgeixen noves tècniques en tèxtil i energia(vapor).

A. Smith es basà en John Locke el qual defensa el dret individual de propietat, i el convertí en la divisió de treball( que en el futur seria el Taylorisme).

Treballador individual > màx. beneficis individu > benefici col·lectiu.

> Pessimistes- Thomas Malthus i David Ricardo.

· D.Ricardo: Salari-> cap a major producció-> disminució del salari <- baixada de preus ->baixada de benefici.

· T.Malthus: l’augment de la població crearà un sostre on tocarà amb l’augment dels aliments.

Escola Neoclàssica:

1). Model de creixement per etapes (50’s)- W. Rostow

Model popular però diferent a les estalineanes.

Es crea en plena lluita entre Estats Units- URSS, on es crea una dictadura del proletariat amb una igualtat econòmica.

-         Diu que no hi ha igualtat, sinó etapes amb diferents desenvolupaments, les etapes les quals són:

  · societat tradicional                                                    

  · societat reuneix precondicions desenvolupament = és la més difícil, ja que necessita una gran quantitat de capital.            

  · “Take-off”

  · societat de consum de masses  

L’Estat ha de proporcionar les condicions pel desenvolupament, però no ha de interferir en cap de les etapes.

2). Model canvi estructural.(60’s)

- W. Arthur Lewis(jamaicà): a traves de la mà d’obra s’arribarà cap ala industrialització, en comtes de la inversió

- A. Grreschenkron (rus): El factor determinant del canvi és la no intervenció de l’Estat ni banca, per desenvolupar una industria pesada.

- S. Kuznets: la variació de les variables macroeconòmiques correlacionades, banc Mundial.   

3). Model estructuralista de dependència econòmica.(60’s-70’s)- R. Prebish(argentí)

Creu que el proteccionisme es la clau per sortir del retràs, i els preus dels recursos

(productes primaris i manufactures).

Economia Neoinstitucional i evolucionista

* Douglas North (teoria nòrdica, propietat col·lectiva molt important)

 Aquells països on hi havia progrés i drets sobre la propietat, mitjans de producció es podia garantir un equilibri i progrés econòmic. (Amèrica)

* Albert Hischman

Fluctuacions politiques entre el grup reformista i els conservadors, determina el creixement.

- Exit : si no s’està d’acord = es poden crear economies retrasades i perdre capital humà.

- Voice: davant una divisió estratègica, no es retiren els altres per donar una visió determinada = Economia més innovadora.

- Loyalty: no s’acaba d’estar d’acord amb el grup gran però es dona més força, més coherència = Economia planificació centralitzada i autoritarista.  

La Revolució Russa=> URSS

En 1917 va esclatar la revolució russa, en el moment de la primera guerra mundial. Aquesta revolta va tenir un caràcter popular que va derrocar l’imperi del zar, buscava la igualtat econòmica i desaparició de les classes i diferencies socials; i al 1922 l’imperi rus passa a ser l’ Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.

Primer s’organitzà en soviets, els quals eren comitès populars formats per obrers i soldats, i estava controlat pel Partit Comunista. El triomf d’aquests va portar a una Dictadura del proletariat, on es dona predomini ala classes obrera i s’elimina la burgesia i la aristocràcia; i es forma una nova societat sense classes; l’economia passa a ser el socialisme col·lectivista, on s’aboleix la propietat privada dels mitjans de producció.

 

La revolució va ser al Febrer de 1917, quan es produí la primera insurrecció en San Petersburg, els solcats van ser enviats per reprimir el moviment però es van sumar.

Finalment, el zar va ser derrocat i es va instaurar la república burgesa, comandada per Kerenski el qual tenia el suport de les potencies occidentals, però va cometre dos errors:

 1. No va satisfer als camperols amb una reforma agrària.

 2. Continuar en  la guerra que va portar més fam i derrotes.

Això provoca una nova insurrecció, en la revolució d’octubre, que va ser impulsada per Lenin. Va treure del poder ala república burgesa i va donar el poder als soviets. El nou programa revolucionari portat per Lenin, va ser:

* Liquidació de la guerra, pau amb Alemanya, 1918. Pau desfavorable a Rússia.

* Socialització de l’economia

* Dictadura del proletariat.

Encara que l’abandó de la guerra i el fet que no van reconèixer la deute externa zarista que hi havia amb els antics aliats van acabar amb la relació econòmica amb la URSS i va donar suport al exercit blanc(antics tsaristes contrarevolucionaris).

La guerra civil va durar dos anys, i el triomf de la revolució va ser gracies ales milícies de Trosky, i per la ineptitud i la falta d’entesa entre l’exèrcit blanc.

 

En la revolució russa i la seva consolidació es diferencien diverses etapes:

 

-Comunisme de Guerra.(1917-1918/19)

Aquesta etapa Rússia esta en guerra i amb una revolució, on el triomf de l’exèrcit roig posa en marxa les noves estructures politiques i econòmiques.

* Fi de la relació econòmica amb l’exterior.

* Desaparició de tècnics i empresaris.

* L’aparell del partit i els soviets locals van ser els qui dirigien el país, encara que no estaven preparats per afrontar una situació com aquella.

Socialització de l’economia: és la supressió de la propietat privada i es converteix en propietat col·lectiva gestionada pel govern. Va afectar a les empreses estrangeres que van ser expropiades sense indemnització.

També a causa d’això l’abolició del capital, es nacionalitza la banca, es van requisar els metalls preciosos i les divises estrangeres; la moneda va sofrir una inflació, i amb l’augment de l’emissió de bitllets pel gats públic la moneda acaba perdent el seu valor i l’economia passar a ser una economia natural.

El treball va ser obligatori per tots amb una unificació de la jornada laboral , reducció diferencies salarials i la creació de l’assistència social.

El consum va quedar també, al haver desaparegut la circulació monetària i el comerç.

Ara el consum depenia d’uns vals específics o de repartiment d’espècies.

 

Control de la producció industrial: l’organització global de la producció depenia del Consell Suprem de l’Economia Nacional(Vesenkha), autoritat sobre la industria, el comerç i la hisenda publica. La industria s’organitza en departaments sectorials (glavki) els quals dirigien els diferents sectors productius o substituïen a les patronals. La producció s’organitzava mitjançant “trust” que són agrupacions d’empreses que es dedicaven a activitats similars. Durant tota l’etapa l’escassetat de matèries primes i el combustible i el desgast de la maquinaria dificultava la producció.

Decret sobre la terra: va abolir la gran propietat , tot passa a ser propietat dels comitès agraris i als soviets locals, els quals havien de repartir-les entre aquells que volien treballar, encara que la producció havia de fer-se de forma familiar.

 

El comunisme va fracassar a causa del fet que no funciona el socialisme econòmic.

L’ insurrecció en 1920 va deixar ala vista la mala situació de la població, i va covencer a Lenin d’un canvi.

 

-Nova Política Econòmica (NEP).

És l’etapa on l’economia russa va tornar parcialment cap a l’economia de mercat en l’agricultura, industria del consum i el comerç interior; encara que es continua amb un control més estricte de l’estat sobre sectors clau (mineria, industria pesada, el transport i comerç exterior).-> Economia Mixta.

Això comporta una milloria de la situació però afavoria el consum en el camp en comptes de les ciutats, ja que la recuperació agrària va ser més rapida que la industrial, això comporta la crisi de les tisores, l’ intercanvi dels productes agrícoles respecte als industrials es va reduir molt; es va resoldre amb una intervenció directa de l’estat que van rebaixar els preus dels productes industrials i pujar els agrícoles.

 

-Gran Debat: amb la mort de Lenin en 1924, va crear un debat (lluita) qui seria el succeïdor, on es van enfrontar Stalin(Bukharin: industrialització lenta) i Trosky (Preobrazenski: industrialització rapida); però Trosky va ser eliminat i Stalin puja al poder i va aplicar les idees de Preobrazenski, i la política soviètica va passar de la socialització cap a l’ industrialització; i la revolució des de sota va passar a ser des de dalt i termina amb una instauració de la dictadura presidida per Stalin.

 

-Col·lectivització Agrària: per una industrialització rapida es requeria una intensa utilització de capital i mà d’obra. Va obligar als camperols vendre el gra per alimentar a la població, i ala vegada havia de proveir de mà d’obra a la industria.

La producció agrària va passar a ser organitzada en col·lectius, i l’estat compraria la producció sense tenir que pagar a preus de mercat, igual que el capital i ls homes necessaris per l’ industria i la modernització de l’agricultura

 

- Els Plans Quinquennals: la planificació centralitzada volia la fixació dels objectius i l’assignació de recursos i requeria la propietat estatal de tots els mitjans de producció.

 

* Primer(1928-32): l’objectiu era obtindré crèdit de l’exterior i no produir males collites, encara que no es van produir. Es volia augmentar la inversió i el consum. I el fet va ser que no es va poder arribar als objectius però amb la rapidesa que es va voler fer va fer que s’obtingués taxes de creixement elevades.

* Segon(1933-37): en aquest pla es va afegir una preocupació per l’educació tècnica i pel transport ferroviari i  fluvial.

* Tercer(1938-42): encara que va ser interromput al 1941(Segona Guerra Mundial), va haver un increment de la despesa en defensa i una major inversió en mitjans de transport, i l’estudi de l’obtenció de metalls i acers, i en industria química.                     

    

 

 

Segona Revolució Tecnológica

Al1873 entren en crisi les innovacions de la primera revolució tecnològica: amb una triple crisi (agrícola, industrial i financera). El punt final d'aquesta crisi culmina amb la crisi del petroli.

Aquesta 2ª Revolució Tecnològica s caracteritza per:

- les noves formes d'aconseguir materials, ja utilitzats, i més barats.

- aparició de materials nous que substitueixen als productes naturals escassos o cars.

- noves fonts d'energia.

- creació d'empreses amb noves formes de gestió i control.

- nous sistemes d'organització dels processos productius i força de treball. 

 El resultat d'això es que va potenciar un creixement econòmic, però va ser a ritmes diferents entre època i país. va augmentar la conflictivitat al haver un augment de la capacitat de producció i la lluita per el control de mercats.

En aquesta època és produeix la fi de la transició demogràfica i la implantació del model demogràfic modern als països més avançats.

El nou model demogràfic es caracteritza pels baixos índex tant de natalitat com mortalitat, que van ser causats per: la millora de la qualitat de vida, augment de la renda i la millora en sanitat i medecina.    

Comentari

 En cada etapa de la humanitat, es va poder a travessar aquella frontera o sostre que predeia Malthus, encara que aquestes innovacions que foren introduïdes tant ala revolució industrial com a la segona revolució van ajudar a països que estaven arriben a aquesta situació de col·lapse entre població i aliments, sortir beneficiats. Amb aquesta segona revolució tecnològica  apropa als països endarrerits a arribar als països rics. 

Avui en dia hi ha encara molts països amb deficiència tecnològica, el que causa és més diferencia entre països però aquests són tractats con la productora de mà d'obra barata i la deixalleria dels països rics. I crec que amb una ajuda o subvencions d'altres països poden arribar a sortir d'aquella pobresa i poder aconseguir el seus propis productes sense la necessitat de demanar "caritat".  

Revolució Industrial

Amb la revolució agraria es crea un excedent de mà d’obra, la qual es va dirigir cap a l’industria. Es creen les ciutats al costat de les fàbriques, o allà on hi havia recursos naturals. Aquesta revolució es fa gracies també a les innovacions i introducció de nous productes i energies.

* Carbó vegetal per carbó mineral i que va potenciar a la mineria i siderúrgia.

* Introducció de la maquina de vapor.

* Mecanització de la industria tèxtil.

* Mecanització del transport ···> vaixells i ferrocarrils.

* Introducció de cotó.

* Aparició nous sectors: química, paper, industria alimentaria i tabaquera.

La revolució industrial portar una nova classe social: el Proletariat, també hi havia treball femení i infantil que estaven sent explotats.

 

Revolució agraria

* Oriental: grans propietats, treball abundant i barat, aligual que el transport ->s'especialitzen en la producció de cereals.

* Occidental: en alguns llocs era pactat, el que significava que tenien un contracte.

Aquesta situació va crear moltes desigualtats entre els camperols. 

Existia més tendencia cap a la diversificació, a causa dels contractes, i això portava a més beneficis i crea un suport per afontrar una crisi.  

- millora de l'organització 

- nous productes

- agricultura i ganaderia 

Això va ser possible una revolució agraria. On començà aquesta revolució foren els Països Baixos, que es van especialitzar en el comerç. Al principi tenien una agricultura molt pobre, però la classe dominant eren els mercaders els que tenien uan visio internacional, i gaudien d'un excés de diners que van invertir amb fins productius.    

Es passa d’una agricultura tradicional cap a una agricultura capitalista(de mercat). Holanda va ser la primera en començar la revolució, però a causa de la seva revolució contra l’imperi espanyol, repressió i exil·liació cap a Anglaterra , on entren les innovacions a la agricultura.

-          Terres petites à latifundis (closed fields)

-          Ramaderia en establesà producció d’adob per l’agricultura.(ramaderia-agricultura), i extreuen productes d'aquest pel consum humà

-          Augmenten les diversificacions

-          Més treball

-          Marc institucional per la nova agricultura:Proteccionisme

-          Infraestructures de transport portuari

-          Inversió en l'agricultura= es conrea tulipans i menjar per la ramaderia.  

                                               

 

Expansió Europea

Els viatges d’exploració es van realitzar a causa de la recerca de noves rutes comercials per arribar cap a Asia, aquestes exploracions van ser finançades per la corona, una d’elles va ser la de Colon, que la va finançar-la Reina Isabel, la catòlica.

En 1492 arribaren al Carib, amb la conquesta d’Amèrica van aparèixer nous productes i es crea una nova ruta comercia. Productes com:or , plata, cacau, tomàquet, tabac, sucre, patata,...

Amb la descoberta d’Amèrica es va concebre un comerç i una economia mercantilista i expansionista, es va expandir la religióà imposició i sotmetent a la població autòctona.

Van haver grans innovacions tant en armament com navals.  

Els objectius de l’expansió:

- Trobar una alternativa ala ruta de la seda

- Mantenir un equilibri entre poders comercials= expansió territorial

- Sotmetre e imposar la religió

Per l’expansió: es va haver de millorar la construcció naval, la tecnologia de suport per aquesta(brúixoles, rellotges i cartogràfics)                                                                                              

Al s. XV es consolida un comerç internacional, amb rutes noves , però també apareix l’esclavitud, i una nova raça= mestissos

Però provoca dins d’Europa hi ha molt poca emigració, els metalls preciosos i el debat sobre la revolució dels preus  van provocar superàvit, diversificació de la dieta, nous sectors productius, retràs manufacturer.   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Societats preindustrials

*Etapa Depredadora

Aquesta etapa va fins els anys -10000 aC. No es produeix , ni es planifica res, es caça, es pesca i recullen fruites, sense produir-les i per la subsistència immediata. Els avantatges eren que hi ha més diversificació de les proteïnes i nutrients. I els límits estaven en l’ampli espai vital necessari, estaven obligats a ser nòmades, que implicava més perill i un augment de la mortalitat.

 

*Etapa Productora

Època del -10000 fins el s. XIX (on comença la desigualtat). Les poblacions es concentren al voltant del rius, això els permet mes possibilitats d’observació i desenvolupaments de l’activitat agrícola i ramadera. Per desenvolupar aquesta nou tipus de vida era imprescindible el sedentarisme i els canvis mentals organitzatius.

Amb l’aparició de l’agricultura , va ser necessari la invenció d’envasos per poder guardar allò el que l’agricultura produïa- Ceràmica.

Neixen les primeres ciutats que eren de fang, ja que podien recol·lectar i mantenir el menjar per sobreviure; quan una població sofreix pressió demogràfica, aquesta porta a la població a innovar en tecnologia i canvis mentals-> divisió d ela societat( artesans, comerciants, agricultors, ...).

 

* Model Demogràfic Antic:

- Natalitat alta  _         Baixa Esperança de vida                 

- Mortalitat alta /= malalties infeccioses, males condicions higièniques i nutricionals, guerres.

- Creixement: gràfic amb dents de serra, taxa mitjana anual baixa.

- “Existència” dels límits de creixement: Teoria de Thomas R. Malthus.

    · Frens repressius via mortalitat

    · Frens preventius via nupcial i natalitat.

Critica : no adverteix de les desigualtats de renda i com afecta als grups humans. Un canvi tecnològic pot augmentar la productivitat. Els ingressos diversificats, no solament agraris.   

 

* Agricultura Tradicional

La terra era limitada i heterogènia, el treball depenia d’una economia orgànica(hi havia una competició per la terra i el seu ús) i el capital era poc important.

 · Mediterrani:

- Arad senzill

- Explotacions individuals

- Transhumància

- Biennal

 

 · Nord:

- Arad sobre rodes

- Itinerant

- Tecnologia agrícola

- Organització comunitària del treball agrari

- Triennal

 

· Organització del Treball i Sistema Feudal

 - Feblesa de l’estat

 - Apropiació del poder public

 - Desigualtat dels individus davant la llei

 - Llei de rendiments decreixents

Comentari 

Encara que fins ara, tant la tecnologia com l'esser humà i la seva mentalitat, hi ha molts llocs del planeta on l'agricultura tradicional es la que s'aplica per tal de que una familia nombrossa pogui subsistir, mentre que en els països rics les plantacions no solament es gran i té una tecnologia punta, es que la seva producció esta destinada a un determinat tipus de consumidor amb un nivell de renda que els països pobres no poden competir.