En 1917 va esclatar la revolució russa, en el moment de la primera guerra mundial. Aquesta revolta va tenir un caràcter popular que va derrocar l’imperi del zar, buscava la igualtat econòmica i desaparició de les classes i diferencies socials; i al 1922 l’imperi rus passa a ser l’ Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques.
Primer s’organitzà en soviets, els quals eren comitès populars formats per obrers i soldats, i estava controlat pel Partit Comunista. El triomf d’aquests va portar a una Dictadura del proletariat, on es dona predomini ala classes obrera i s’elimina la burgesia i la aristocràcia; i es forma una nova societat sense classes; l’economia passa a ser el socialisme col·lectivista, on s’aboleix la propietat privada dels mitjans de producció.
La revolució va ser al Febrer de 1917, quan es produí la primera insurrecció en San Petersburg, els solcats van ser enviats per reprimir el moviment però es van sumar.
Finalment, el zar va ser derrocat i es va instaurar la república burgesa, comandada per Kerenski el qual tenia el suport de les potencies occidentals, però va cometre dos errors:
1. No va satisfer als camperols amb una reforma agrària.
2. Continuar en la guerra que va portar més fam i derrotes.
Això provoca una nova insurrecció, en la revolució d’octubre, que va ser impulsada per Lenin. Va treure del poder ala república burgesa i va donar el poder als soviets. El nou programa revolucionari portat per Lenin, va ser:
* Liquidació de la guerra, pau amb Alemanya, 1918. Pau desfavorable a Rússia.
* Socialització de l’economia
* Dictadura del proletariat.
Encara que l’abandó de la guerra i el fet que no van reconèixer la deute externa zarista que hi havia amb els antics aliats van acabar amb la relació econòmica amb
La guerra civil va durar dos anys, i el triomf de la revolució va ser gracies ales milícies de Trosky, i per la ineptitud i la falta d’entesa entre l’exèrcit blanc.
En la revolució russa i la seva consolidació es diferencien diverses etapes:
-Comunisme de Guerra.(1917-1918/19)
Aquesta etapa Rússia esta en guerra i amb una revolució, on el triomf de l’exèrcit roig posa en marxa les noves estructures politiques i econòmiques.
* Fi de la relació econòmica amb l’exterior.
* Desaparició de tècnics i empresaris.
* L’aparell del partit i els soviets locals van ser els qui dirigien el país, encara que no estaven preparats per afrontar una situació com aquella.
Socialització de l’economia: és la supressió de la propietat privada i es converteix en propietat col·lectiva gestionada pel govern. Va afectar a les empreses estrangeres que van ser expropiades sense indemnització.
També a causa d’això l’abolició del capital, es nacionalitza la banca, es van requisar els metalls preciosos i les divises estrangeres; la moneda va sofrir una inflació, i amb l’augment de l’emissió de bitllets pel gats públic la moneda acaba perdent el seu valor i l’economia passar a ser una economia natural.
El treball va ser obligatori per tots amb una unificació de la jornada laboral , reducció diferencies salarials i la creació de l’assistència social.
El consum va quedar també, al haver desaparegut la circulació monetària i el comerç.
Ara el consum depenia d’uns vals específics o de repartiment d’espècies.
Control de la producció industrial: l’organització global de la producció depenia del Consell Suprem de l’Economia Nacional(Vesenkha), autoritat sobre la industria, el comerç i la hisenda publica. La industria s’organitza en departaments sectorials (glavki) els quals dirigien els diferents sectors productius o substituïen a les patronals. La producció s’organitzava mitjançant “trust” que són agrupacions d’empreses que es dedicaven a activitats similars. Durant tota l’etapa l’escassetat de matèries primes i el combustible i el desgast de la maquinaria dificultava la producció.
Decret sobre la terra: va abolir la gran propietat , tot passa a ser propietat dels comitès agraris i als soviets locals, els quals havien de repartir-les entre aquells que volien treballar, encara que la producció havia de fer-se de forma familiar.
El comunisme va fracassar a causa del fet que no funciona el socialisme econòmic.
L’ insurrecció en 1920 va deixar ala vista la mala situació de la població, i va covencer a Lenin d’un canvi.
-Nova Política Econòmica (NEP).
És l’etapa on l’economia russa va tornar parcialment cap a l’economia de mercat en l’agricultura, industria del consum i el comerç interior; encara que es continua amb un control més estricte de l’estat sobre sectors clau (mineria, industria pesada, el transport i comerç exterior).-> Economia Mixta.
Això comporta una milloria de la situació però afavoria el consum en el camp en comptes de les ciutats, ja que la recuperació agrària va ser més rapida que la industrial, això comporta la crisi de les tisores, l’ intercanvi dels productes agrícoles respecte als industrials es va reduir molt; es va resoldre amb una intervenció directa de l’estat que van rebaixar els preus dels productes industrials i pujar els agrícoles.
-Gran Debat: amb la mort de Lenin en 1924, va crear un debat (lluita) qui seria el succeïdor, on es van enfrontar Stalin(Bukharin: industrialització lenta) i Trosky (Preobrazenski: industrialització rapida); però Trosky va ser eliminat i Stalin puja al poder i va aplicar les idees de Preobrazenski, i la política soviètica va passar de la socialització cap a l’ industrialització; i la revolució des de sota va passar a ser des de dalt i termina amb una instauració de la dictadura presidida per Stalin.
-Col·lectivització Agrària: per una industrialització rapida es requeria una intensa utilització de capital i mà d’obra. Va obligar als camperols vendre el gra per alimentar a la població, i ala vegada havia de proveir de mà d’obra a la industria.
La producció agrària va passar a ser organitzada en col·lectius, i l’estat compraria la producció sense tenir que pagar a preus de mercat, igual que el capital i ls homes necessaris per l’ industria i la modernització de l’agricultura
- Els Plans Quinquennals: la planificació centralitzada volia la fixació dels objectius i l’assignació de recursos i requeria la propietat estatal de tots els mitjans de producció.
* Primer(1928-32): l’objectiu era obtindré crèdit de l’exterior i no produir males collites, encara que no es van produir. Es volia augmentar la inversió i el consum. I el fet va ser que no es va poder arribar als objectius però amb la rapidesa que es va voler fer va fer que s’obtingués taxes de creixement elevades.
* Segon(1933-37): en aquest pla es va afegir una preocupació per l’educació tècnica i pel transport ferroviari i fluvial.
* Tercer(1938-42): encara que va ser interromput al 1941(Segona Guerra Mundial), va haver un increment de la despesa en defensa i una major inversió en mitjans de transport, i l’estudi de l’obtenció de metalls i acers, i en industria química.
No hay comentarios:
Publicar un comentario