Models Teòrics de l'Economia.

Precedent:

Al s.XVI- XVIII, van aparèixer les escoles, les quals van ser reconegudes en molts països moderns.

• Arbitristes.

Apareixen en la Corona de Castellà, l’imperi més ric, poderós i sobretot gran.

Mentalitat Feudal: el país més ric era aquell que tenia més població dins el seu territori, per tant el poder de la monarquia havia de basar-se en la conquesta d’altres territoris per mantenir el domini. (No importa la situació de la població, solament importa que aquesta hi hagi.)

L’objectiu d’aquesta escola es solucionar els problemes econòmics i demogràfics que afectaven directament a la monarquia.

• Fisiòcrates. (fisio- terra; cratos- poder)

Neix en 1757, amb François Quesnay i Mirabeau.

La base essencial és la terra, per tant l’agricultura, i s’havia de fer una política econòmica que afavoreixi a les famílies.

S’implanta en aquells països poc imperialistes, amb menys exercit i terra abundant i fèrtil; com França.

-         El més important es defensar la terra.

-         Incentivava el individualisme per tal de que l’agricultura creixi.

La base dels fisiòcrates anaven cap a el mercantilisme i liberalisme, però aquesta donava més importància al individu.  

• Mercantilisme.

Apareix al s. XVI-XVII, i la seva època d’or és al s.XIX.

El Comerç és la base de la riquesa.

Però, amb aquesta nova base, es creen el proteccionisme, per impulsar el comerç interior. Això comporta l’augment de la massa monetària però això comportava la devaluació de la moneda (Llei de Gresham). Al haver proteccionisme, aranzels hi ha un augment de la inversió publica.

                                     

Escola Clàssica:

S. XVIII-XIX.

Sorgeixen zones en el centre on es desenvolupa el coneixement; on convivien tecnics i pensadors, el qual fa que sorgeixi noves idees.

> Optimistes- Adam Smith

Sorgeixen noves tècniques en tèxtil i energia(vapor).

A. Smith es basà en John Locke el qual defensa el dret individual de propietat, i el convertí en la divisió de treball( que en el futur seria el Taylorisme).

Treballador individual > màx. beneficis individu > benefici col·lectiu.

> Pessimistes- Thomas Malthus i David Ricardo.

· D.Ricardo: Salari-> cap a major producció-> disminució del salari <- baixada de preus ->baixada de benefici.

· T.Malthus: l’augment de la població crearà un sostre on tocarà amb l’augment dels aliments.

Escola Neoclàssica:

1). Model de creixement per etapes (50’s)- W. Rostow

Model popular però diferent a les estalineanes.

Es crea en plena lluita entre Estats Units- URSS, on es crea una dictadura del proletariat amb una igualtat econòmica.

-         Diu que no hi ha igualtat, sinó etapes amb diferents desenvolupaments, les etapes les quals són:

  · societat tradicional                                                    

  · societat reuneix precondicions desenvolupament = és la més difícil, ja que necessita una gran quantitat de capital.            

  · “Take-off”

  · societat de consum de masses  

L’Estat ha de proporcionar les condicions pel desenvolupament, però no ha de interferir en cap de les etapes.

2). Model canvi estructural.(60’s)

- W. Arthur Lewis(jamaicà): a traves de la mà d’obra s’arribarà cap ala industrialització, en comtes de la inversió

- A. Grreschenkron (rus): El factor determinant del canvi és la no intervenció de l’Estat ni banca, per desenvolupar una industria pesada.

- S. Kuznets: la variació de les variables macroeconòmiques correlacionades, banc Mundial.   

3). Model estructuralista de dependència econòmica.(60’s-70’s)- R. Prebish(argentí)

Creu que el proteccionisme es la clau per sortir del retràs, i els preus dels recursos

(productes primaris i manufactures).

Economia Neoinstitucional i evolucionista

* Douglas North (teoria nòrdica, propietat col·lectiva molt important)

 Aquells països on hi havia progrés i drets sobre la propietat, mitjans de producció es podia garantir un equilibri i progrés econòmic. (Amèrica)

* Albert Hischman

Fluctuacions politiques entre el grup reformista i els conservadors, determina el creixement.

- Exit : si no s’està d’acord = es poden crear economies retrasades i perdre capital humà.

- Voice: davant una divisió estratègica, no es retiren els altres per donar una visió determinada = Economia més innovadora.

- Loyalty: no s’acaba d’estar d’acord amb el grup gran però es dona més força, més coherència = Economia planificació centralitzada i autoritarista.